Ens queixem amb raó?

Els professors de matemàtiques, m'atreveixo a dir que a tots els nivells, ens queixem sovint de la mala preparació amb la que arriben els alumnes. Tenim raó amb tots els arguments que donem quan realitzem aquesta afirmació? Descuidem alguns punts de vista? A la vida tot és relatiu. Jo, que ja sóc vell, puc recordar el temari que es donava a matemàtiques empresarials I (Diplomatura en Ciències Empresarials) fa una pila d'anys, i puc comparar aquest temari amb el que es dóna en l'actualitat. Punt final? És a dir, el que acabo d'exposar, ens permet afirmar de forma indiscutible que realment els alumnes actuals arriben amb uns coneixements matemàtics inferiors? De cap manera. Recordant aquells primers anys de docència, no puc deixar de preguntar-me: de tot el que els explicàvem, què van aprendre? Han canviat moltes coses, i una d'elles , i molt important, és el pas cap a la reflexió, que la comunitat docent universitària ha fet. Però no tot és bo. Sinó, de que ens queixem? Jo soc dels que penso que aquesta reflexió ha caigut en mans de teòrics de la docència. Dels mateixos o dels deixebles d'aquells que creuen que l'alumne ha de passar de curs encara que no aprovi... què tenim a les mans? doncs uns alumnes que no s'esforcen, no treballen, no estuduien, i uns teòrics que ens fan pensar les mil i unes perquè els hi regalem un aprovat, fent creure a la societat que l'aprovat l'han guanyat els propis alumnes amb el seu treball. A mi no m'enreden... però, és clar, he de menjar cada dia.