Estan sonats els matemàtics!

Aquesta expressió, amb més o menys fortuna, amb més o menys educació, l'hem pogut sentir tots algun cop. I a qui ho diu, no li falta raó. Molts matemàtics estan sonats. Igual de sonats que molts d'altres. Fixem-nos, primerament, en que dic "estan sonats". És clar, no diré "estem sonats". Per fer una afirmació com aquesta, cal que el matemàtic que ho llegeix pugui riure i pensar "i tant que molts matemàtics estan sonats. Sort que jo no sóc d'aquests" Tot i que és possible que ho estigui... deixem que la gent sigui feliç.... en aquest cas, és gratis. Hi ha anècdotes curioses, que confirmen que, realment, la cosa no pinta bé. N'explicaré dues, totes elles referides a professors de la facultat de matemàtiques de la UB. Arriba el professor amb cotxe a l'aparcament (en bateria). L'espai entre dos cotxes és estret. Baixa i, a pams, mesura aquest espai. Acte seguit, mesura, també a pams, l'amplada del cotxe. Compara. Pren la decissió. Puja al cotxe, Aparca, Ni una ratllada. Perfecte. Intenta obrir la porta. Impossible. Sols s'obre un parell de centímetres... El professor, afeccionat a la trompeta (o instrument similar), aprofita les altes hores de la nit per practicar amb aquest instrument. Crits dels veins que surten a la finestra: El de la trometa, que pare!! Ell, solidaritzat amb el veinat, també surt a la finestra cridant: "Sí, sí, que pare el de la trompeta!!" Com a mínim n'hi ha dos (de sonats)