L'allargament del temps

Somiava que viatjava a velocitats... pròximes a la de la llum. I el temps es dilatava i, mentre veia que el nen del meu veí envellia, jo em mantenia jove... El temps passava igual de lent com quan estàs fent cua en l'autopista. Més i tot! Quanta raó tenia l'Albert (Einstein, em refereixo) Ja de peus a terra, vaig a fer la classe als meus alumnes. Als meus benvolguts i mai prou lloats alumnes. I tinc moltes coses per dir i per fer. Sobretot, el darrer quart d'hora. He de dedicar-lo per fer un parell d'indicacions. Potser tres o quatre indicacions. No crec que cap més. He de donar un parell d'adreces d'internet. Són dues pàgines web que tracten del tema que estic explicant en aquest moment. Són, com no podia ser d'una altra forma, molt interessants He penjat als dossiers electrònics un llistat amb exercicis complementaris corresponents al tema ja finalitzat. Han de saber-ho. Respecte del tema que estem fent ara, hi ha un CD amb material multimèdia on es fan les explicacions i també hi ha exercicis. No puc oblidar-me de dir també que mirin els exàmens d'altres anys que he posat a la carpeta de "materials" i que per demà em portin fets els exercicis 7,8 i 9 del quadern del tema 4 que ja saben que es troba a publicacions. Que tard! No em queda més temps! Per cert, els meus alumnes aniran corrent a velocitats pròximes a la de la llum per arribar a casa i poder mirar la meitat de les coses que els hi he dit. O potser els meus alumnes no tenen ni la més mínima intenció de mirar res de tot això. Potser els exercicis, doncs a vegades els recullo... Com és possible? Que no sap tothom que el temps de que disposa un alumne és directament proporcional a la feina que tenen?